VersMemòria

La poesia és una eina més, mitjançant la qual la societat es manifesta. En 1937 era normal que els poemes d'Antonio Machado o Carmen Conde es recitaren en actes públics, i es cantaven cançons escrites per Lorca. Hui continua sent un portal per a observar com la gent se sentia, a través de la veu dels seus poetes. Llegir un article sobre la postguerra difícilment transmetrà més que les descripcions quotidianes de Vicent Andrés Estellés. Així, mesclat amb una contextualització bàsica i amb imatges de l'època, es poden anar explicant diferents aspectes del passat.

Quatre elements es conjuguen per a formar les conferències escèniques. Poesia, context històric, música i imatge. El desenvolupament de les mateixes s'estructura intercalant la poesia, traslladada a l'escena, amb referències històriques, com a notes al peu d'un gran puzle de paraules. Sempre adaptant-se al públic i a la situació en què es desenvolupa l'acte. La música, especialment seleccionada, acompanya als versos, mentre les imatges i pel·lícules d'arxiu els il·lustren. En moltes ocasions hem comptat amb un contrabaixista en directe, o amb el grup de cambra Marxant.

Alguns dels recitals, en vegada de representar un panorama general de la dècada dels anys 30, s'han centrat en Antonio Machado, Federico García Lorca o la literatura als camps de concentració. També es pot adaptar, per encàrrec, a períodes, figures o situacions concretes.

S'ha representat, entre altres llocs, a l'Auditori Municipal de Belloc (novembre de 2018 i octubre 2020), al Centre Cultural el Molí de Benetússer (abril 2019), a la Societat Coral el Micalet en València (febrer 2020) i al Museu Arqueològic de Llíria (novembre 2020).