El que ens ve damunt

30 reflexions de 30 poetes al voltant dels 30 anys

Recopilació de Víctor Benavides

Des del principi hem tingut clara la concepció de l’antologia. Volíem que la voluntat fora la mateixa que quan s’organitza un poemari propi, d'un sol individu. Cercar una continuïtat de lectura, un intercanvi. Prenent el fil conductor del futur, volíem crear un diàleg entre els textos, mitjançant el contingut o la forma. Hem fet el que hem pogut. De qualsevol defecte, les i els poetes estan lliures de tota culpa.

Així, aquesta veu col·lectiva, aquest poemari amb extensions generacionals, s'ha organitzat en tres blocs —formats amb el préstec de versos del poemari— que s'autoexpliquen: “Seran teues, les mans que m'han de salvar?”; “Hi ha també en el present tot el que mai serà”; i, per tancar, “Cicles i altres finals”.

Poetes del llibre:

Seran teues, les mans que m'han de salvar?


Hi ha també en el present tot el que mai serà


Cicles i altres finals